Nadia
Ghulam..
El
dia 29 de febrer va arribar al nostre centre Ses Vallbona d'Anoia la
Nadia Ghulam amb motiu de la jornada de les dones treballadores. A la
tercera hora del dia els nostres professors ens van fer pujar fins
al ajuntament amb els de segon i primer curs i ens van seure esperant
sentir la seva historia.
La
primera cosa que ens va dir la Nadia va ser “bon dia”i a la seva
veu es notava que no li costava gaire parlar català ja que fa cinc
anys que va arribar a Catalunya, amb motiu d'unes operacions per
curar-es les ferides que va causar una bomba que va caure a casa seva
per culpa de la guerra que pateix el seu país. La Nadia ens
va explicar que l’Afganistan
patia tant perquè estava rodejat d'altres que volien els recursos
que ell tenia.
No
ens va dir quin dia va caure la bomba, però ens va dir que la seva
mare va tractar d'apagar el foc que la cremava amb el seu propi cos.
La Nadia Ghulam es va salvar però va estar sis mesos en coma, en un
passadís d'un hospital, els metges creien que no es salvaria, però
va despertar i va trobar el seu pare – que tenia un problema
mental- i el seu germà morts.
Ella
deia que li va costar molt prendre la decisió de fer-se passar per
home, però va ser forta, va sortir al carrer i un home li va
preguntar com es deia. L'únic que la Nadia va poder dir es el nom
del seu germà i, al ficar-nos les fotos, es veia que havia d'anar
molt tapada per semblar-ho.
Nosaltres
vam preguntar quants anys tenia, però ella ens va mirar i ens va
explicar que no ho sabia, potser 26 o 30, amb la explosió ho va
perdre tot, els carnets d'identitat i els records, inclús el seu
germà, Zalmai.
Ens
va dir que aquí es feliç, que estudia, que te una família, però
que troba a faltar la seva mare i germanes. Que quant estava a
l'Afganistan havia de ser un home, i com a home tractar a las seves
germanes d'una manera masclista.
La
Nadia Ghulam em va semblar una noia forta, que malgrat tot el que ha
patit pot tirar endavant i estudiar, que era el seu somni, no se li
va trencar la veu quan ens va explicar tota la seva historia.
Ara,
quan torna de visita, ha d'anar molt tapada amb un burka perque
encara té por. La Nadia em va fer pensar que faria jo en la seva
situació ¿seria forta?
Celia
Iglesias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada