FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ

Francesc Masia i Llussà nascut a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre de 1859 va ser militar, polític i president de la Generalitat de Catalunya.
Va ingressar a l' exercit Espanyol quan tenia 16 anys on va arribar a ser tinent-coronel.
Es va presentar com a diputat de Solidaritat Catalana el 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques on en va sortir guanyador.
El 1923, amb la dictadura de Primo de Ribera, Macià s'hi va oposar. Així que, el 1925, Macià va demanar ajuda a Moscou per alliberar-los de la dictadura, com a Catalunya independent. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, li respongué ”només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid. Desprès de tenses converses amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Owler es va arribar a l'acord que el consell format de Barcelona, actuï com a govern de la Generalitat de Catalunya.
El govern català tenia com a objectiu la redacció d'un estatut d'autonomia. Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931. A les primeres eleccions, desprès de l'aprovació de l'estatut, va ser elegit President i va formar el primer govern de la Generalitat estatuària

CONCURS DE COREOGRAFIES DE BATIDOS PULEVA!

Us presentem el concurs de coreografies de “Batidos PULEVA”.
Els concursants d'aquest concurs, han enviat les seves coreografies amb la cançó de “Batidos PULEVA”. Són alumnes de diferents escoles de tot Espanya.
Guanya l'escola que més reproduccions tingui.
Aquí teniu la web per anar i veure totes les que vulgueu.
classificacions de Batidos PULEVA

El camí dels bons homes!

El camí dels Bons Homes és itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars o Bons Homes durant els segles X III i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició ja que l'església catòlica aviat va veure aquesta religió com una heretgia i la Inquisició va aconseguir aniquilar-la al segle XIII. Més tard, el franciscanisme va recollir algun dels principis del catarisme i això el va acabar de fer desaparèixer., . El circuit recorre tot un món de castells i abadies medievals, només en creuar la frontera amb França.
La cuitat de Carcassone resulta un bon punt de partida per fer la ruta., fora de les muralles es va anar configurant una nova ciutat: la Bastide Saint-Louis.

Bacallà a la portugusa

En un recipient, amb abundant oli, fregeix les patates tallades,en forma de escuradents fins que estiguin daurades, fetes per dins però no cruixents . Asseca'l en un paper absorbent per treure excés d'oli.
En una cassola poses suficient oli d'oliva a escalfar i afegeixes una ceba , finament picada ,a foc molt lent perquè faci xup xup.
Afegeixes el bacallà net i esqueixat per al mateix foc lent uns vuit minuts .
Afegeixes les patates i ho assaonem amb pebre.
Tenint ben calent el bacallà , afegeixes cinc o sis ous , sense batre i remous fins que quallin al punt que t'agradi.

La biblioteca

Fa unes quantes setmanes a la SES es va obrir una biblioteca amb la finalitat de que els alumnes puguin llogar llibres i revistes i puguin estudiar. Esta oberta cada dilluns,dimarts i dijous a l'hora del menjador. Per poder llogar llibres necessites el carnet ( es totalment gratuït). En canvi per poder llegir o estudiar no fa falta el carnet. La bibliotecària es diu Maria i s'encarrega de la logística. Esta molt bé i els llibre son molt actuals.

EL ROSER!

Els propers dies 21, 22, 23 i 24 de maig a Vallbona d'Anoia, el poble dels nostre institut, es celebraran les festes del roser.
Durant aquests dies es faran diferents activitats culturals com el mercat tradicional, el passeig dels gegants Bartomeu i Roser i la trobada de castellers de diferents poblacions. També es fan activitats a l'aire lliure per als més petits, xocolatades, correfocs, balls i l'últim dia, es a dir el 24, és la diada del Roser.
Aquest dia, a part de fer festa a l'escola, es fa la celebració més important; es tracta de que les roseres, que són les que acompanyen a la verge del roser durant tot un any, els hi cedeixen el seu lloc a les noves roseres. Per aquest fet es fa un ball típic i popular, es regala la coca del roser i es fa un sopar per a totes les administradores, les roseres i les seves respectives parelles. Al dia següent, 25 de maig, es fa festa laboral al poble ja que es el dia del gos.

Praga

Praga es la principal ciutat i capital de la República Txeca i esta situada a la vora del riu moldava. Es troba a la Regió de Bohèmia central i te 1,2 milions d'habitants. Praga es es una de les ciutats més visitada en al món.



Principals llocs que es poden visitar:

- Plaça de la ciutat vella

-Pont de Carles

-Castell de Praga

-Catedral de San Vito

-El Loreto

-Monastir de Strahov

-Plaça de Wenceslau

LA TARTA DE LES 3 LLETS!

És una tarta molt tradicional a Colombia, i està molt bona, nosaltres us recomanem que la proveu!


INGREDIENTS:
Per al biscocho:
6 ous
200 grs. de Sucre
200 grs. de Farina
1 cdta. de vainilla
1 cdta. de pols de coure
Per la crema:
1 pot de llet condensada (gran)
1 pot de llet evaporada (gran)
1 pot de crema espessa (gran)
Per al merengue:
3 clares d'ou
Sucre (la que vostè cregui necessària)

TALL DE PREPARACIÓ:
Biscocho:
Preescalfar el forn a 200 º C.
Batre els ous amb una batedora i afegir el sucre a poc a poc, batre fins que la barreja tripliqui el seu volum, després afegir la farina i batre-a mà amb moviments envoltants, afegir després la vainilla i la pols de coure. Col locar la mescla en un motlle enmantequillado i enfarinat i portar al forn aproximadament de 25 a 30 minuts, es recomana punxar el biscocho amb un ganivet fi, si aquest surt sec el biscocho està llest. Retirar del forn i deixar reposar.
Crema:
Batre a la liquadora el contingut dels tres pots de llets (condensada, evaporada i crema de llet) amb aquesta barreja es banya el biscocho en el mateix motlle on s'enforna.
Merengue:
Batre les clares a punt de neu i anar afegint a poc a poc el sucre fins que el merenga quedi amb consistència i tingui el dolç que agradi. Amb aquest merenga es cobreix la coca per sobre i es porta a la nevera a refredar.
Un cop acabat les postres, es pot adornar amb una mica de Canela per sobre si agrada, o fer un caramel suau i deixar caure sobre del biscocho en forma de fil fi. També pot decorar amb cireres, fruites o frambuezas.
Les postres es pot deixar en el mateix motlle on s'enforna, però si voleu ho pot desemmotllar abans de banyar-lo amb la crema i passar-lo a un altre motlle per presentació, i posteriorment banyar-lo amb la crema i després adornar amb el merengue .

LA TARTA DE LES 3 LLETS!

És una pastis molt tradicional a Colòmbia, i està molt bona, nosaltres us recomanem que la proveu!


INGREDIENTS:
Per al pa de pessic:
6 ous
200 gr. de Sucre
200 gr. de Farina
1 cl. de vainilla
1 cl. de pols de coure
Per la crema:
1 pot de llet condensada (gran)
1 pot de llet evaporada (gran)
1 pot de crema espessa (gran)
Per al merenga:
3 clares d'ou
Sucre (la que vostè cregui necessària)

TALL DE PREPARACIÓ:
Pa de pessic:
Preescalfar el forn a 200 º C.
Batre els ous amb una batedora i afegir el sucre a poc a poc, batre fins que la barreja tripliqui el seu volum, després afegir la farina i batre a mà amb moviments envoltants, afegir després la vainilla i la pols de coure. Col·locar la mescla en un motlle untat de mantega i enfarinat i portar al forn aproximadament de 25 a 30 minuts, es recomana punxar el pa de pessic amb un ganivet fi, si aquest surt sec el pa de pessic està llest. Retirar del forn i deixar reposar.
Crema:
Batre a la liquadora el contingut dels tres pots de llets (condensada, evaporada i crema de llet) amb aquesta barreja es banya el pa de pessic en el mateix motlle on s'enforna.
Merenga:
Batre les clares a punt de neu i anar afegint a poc a poc el sucre fins que el merenga quedi amb consistència i tingui el dolç que agradi. Amb aquest merenga es cobreix la coca per sobre i es porta a la nevera a refredar.
Un cop acabat les postres, es pot adornar amb una mica de Canyella per sobre si agrada, o fer un caramel suau i deixar caure sobre del pa de pessic en forma de fil fi. També pot decorar amb cireres, fruites o gerds.
Les postres es pot deixar en el mateix motlle on s'enforna, però si voleu ho pot desemmotllar abans de banyar-lo amb la crema i passar-lo a un altre motlle per presentació, i posteriorment banyar-lo amb la crema i després adornar amb el merenga.

TRABAJO DE CASTELLANO, ENTREVISTA A PAQUITA CALAF

Paquita tiene 76 años, vive en El Xaró (La Pobla de Claramunt), tiene tres hijas y ocho nietos. Ha vivido durante gran parte de su vida en Feixes (Carme) y ha pasado su infancia en medio de la guerra.
¿Cómo te contaron tus padres que había guerra?
En mi casa se hablaba de ella, se oían bombardeos cerca y yo notaba un ambiente un poco raro. Era pequeña pero sabía que algo pasaba.
Un día mi madre cogió mi hermana pequeña, que tenía sólo seis meses, en brazos y también me cogió a mi de la mano. Nos fuimos a una cueva para refugiarnos de las bombas. Entonces mientras subíamos para ir allí, vimos cómo un avión, que volaba muy baja, tiraba un “obús” muy cerca de nosotras. Cuándo llegamos a la cueva, vimos un pequeño agujero, que era la entrada, nos metimos, con la ayuda de los que ya estaba dentro, y allí nos quedamos unas cuantas horas. Yo quería salir pero la gente me decía:
-Mossa, et caurà una bomba al cap i et matarán!
Y después llegaron los nacionales…
Sí, mi abuelo me contó que se debía salir con un pañuelo de color blanco porque así era una forma de decir: Soy de los tuyos!
Así que mi abuelo salí a la calle y yo con él.
Después también estaban los maquis, gente que se había escapado, iban en contra de los nacionales y pedían comida a las masías cómo mi casa.
Siempre venían allí porque era la primera casa que se veían al salir de sus escondrijos. Un día mi abuelo les pidió si podían ir a otra masía ya qué en mi casa ya casi no teníamos nada, la amenazaron diciéndole que, o les dábamos de comer por las buenas o nos saquearían la casa.
¿Y con todo esto, dónde estaba tu padre?
Pues mi padre estaba en la guerra, unos días después de estar allí lo cogieron y lo mandaron a un campo de concentración a Argelers. Mi familia tenía parientes allí cerca y así les enviamos una carta pidiéndoles que fueran a buscarle, porque en aquellas épocas si tenías familia cerca del campo de concentración, podían ir a recoger al encerrado.
Así, mi padre estuvo un tiempo viviendo allí porque no podía volver. Hacía faenas, cómo jardinería, y así los ayudaba un poco. Cuándo terminó la guerra, mi padre quería volver pero mi familia le advertía que aún no podía, porque él había estado en contra. Pero igualmente mi padre volvió. Entonces lo denunciaron y al día siguiente lo encerraron preso en la Model de Barcelona. Allí estuvo 26 meses. Toda mi infancia estuvo marcada por este hecho porque había mucha dificultad en mi casa, tierras abandonadas, poca comida y sobre todo, le echábamos de menos. Un día fuimos a visitarlo en la prisión, allí un soldado me cogió en brazos y me preguntó:
-¿Cuántos años tienes?- Yo le respondí:
-Sis!- entonces el soldado no paraba de murmurar sis, sis, sis….
Me impactó muchísimo ver a mi padre entre barrotes…
¿Y cuándo salió de la prisión?
Pues a mí me llevó una muñeca de la capelucita roja que estuvo en mi casa hasta que me casé.
Mi padre estaba enfermo y había muchas faenas que hacer.
Además mi padre era muy estricto con los deberes míos y de mi hermana y nos decía que teníamos que aprovechar nuestras libretas y no malgastarlas
Tu ibas al colegio andando con tus amigos, ¿Qué recuerdas del colegio?
En el colegio yo estaba muy bien, teníamos una profesora que era del país vasco y se llamaba Gabriela.
Sólo teníamos un libro, yo era muy buena estudiante, pero sobretodo me gustaba el cálculo mental.
Una vez, vino el gobernador a mi pueblo y me pidieron que le hiciera un verso de bienvenida.
¿Te acuerdas de lo que decía el verso?
Sí, decía: Cómo soy tan pequeñita, no sé si sabré expresarme con soltura ante tan alta autoridad, pues viviendo en este poético lugar no hemos tenido ocasión de celebrar acto cómo el presente ya que representante tan alto no habíamos podido celebrar. Y para que conste: viva el gobernador. “viva”
Después del colegio, ¿te fuiste a trabajar?
No, cuando yo estaba en casa mi padre estaba muy enfermo, tenía tuberculosis en los riñones y no estaba la penicilina. Tenía que estar tranquilo pero no quería porque mi padre era un hombre muy inquieto…
Ya sé de dónde has sacado eso de no parar ni un segundo… ¿y cuándo apareció la penicilina?
Mi padre entonces ya estaba muerto. Nos llamó el Doctor Trellero, que era su médico, y nos contó que había surgido un nuevo medicamento que podía curarle… ese día hacía quince días que mi padre estaba muerto…
Pero antes de eso cuando mi padre aún vivía, bajamos a vivir en Carme. Allí iba a repaso y con trece años empecé a trabajar en unos teleros, después, juntamente con mi prima, montamos una fábrica de género de punto, allí estuve hasta que me casé.
¿Cómo te has acostumbrado a la vida que llevas ahora?
Esto va viniendo poco a poco, primero subes a los hijos, después se hacen mayores, se casan, tienen hijos…
Creo que forma parte del día a día.

Les línies de Nazca

Les línies de Nazca es troben en les Pampas de Jumana al Perú, al desert de Nazca, entre les poblacions de Nazca i Palpa. Estan compostes per diferents formes de figures de diferents animals que apareixen marcades a sobre de la superfície terrestre. Però el més espectacular es que les línies només es poden observar totalment des de l'aire al sobrevolar el desert de Nazca, la qual cosa ha despertat moltes preguntes sobre les intencions i habilitats dels seus constructors. Es diu que els inques que habitaven a la regió de Nazca van fer les línies com a una ofrena pel seu Déu per tal que, des de el cel pogués veure els animals dibuixats, i fins i tot es diu que també poden ser línies extraterrestres.

El Codi Morse

Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre col·laborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenció Vail va crear un mètode pel qual cada lletra o nombre era tramés de forma individual en un codi consistent en ratlles i punts senyals telegràfiques que es diferenciaven en el temps de duració del senyal actiu. Morse va reconèixer la idoneïtat d'aquest sistema el va patentar juntament amb el telègraf elèctric. Aquest codi es va conèixer com l'«American Morse Code» va ser utilitzat en la primera transmissió per telègraf. En els seus inicis, el codi Morse es va utilitzar en les línies telegràfiques construïdes a partir dels cables que es van anar instal·lant. Més endavant, es va utilitzar també en les transmissions per ràdio, sobretot en mar i aire, fins que van sorgir les emissores i receptors de radiodifusió per veu. En l'actualitat, el codi Morse té aplicació gairebé exclusiva en l'àmbit dels radioaficionats, sent exigible freqüentment el seu coneixement per l'obtenció de la llicència .

E= .
L= .-..
D= -..
I= ..
A= .-
R= .-.
I= ..

D= -..
E= .

L= .-..
A= .-

S= ...
E= .
S= ...

LAURA GUIMERANS

MARISA CANDEIAS

GEMMA MUELAS

SÍNDROME DE DIÓGENES

El síndrome de Diògenes, és una malaltia que solen patir les persones d'edat avançada o la gent que va molt estressada. La gent que pateix la malaltia, es caracteritza per aïllar-se socialment i acumular deixalles a l'interior de casa seva ja que creuen que un dia o altre la poden arribar a utilitzar, la qual cosa fa que visquin sota condicions in saludables. La gent que pateix el síndrome de Diògenes, no es conscient del que fa, i, per tant, no vol reconèixer que es troba en una situació realment perillosa. Tendeixen a abandonar la seva higiene. Hi han hagut casos extrems en els que es pot arribar a la mort a causa de la desnutrició i la mala higiene. La manera de curar, és incorporant una ajuda social en la seva vida; el problema es que els malalts, rebutgen aquesta ajuda. Una altra opció, és ingressar en un centre de recuperació. Així poden tornar a la seva vida anterior.

Cosmocaixa i parc Güell 2A-2B

Cosmocaixa i parc Güell 2A-2B
Vam anar al Cosmocaixa, i vam fer un taller; en el primer experiment que vam fer va ser:

La Miriam Pla va sortir de voluntària, li van fer omplir un globus d'aire, després va llençar-lo al terra, i lògicament, el globus va caure a terra.Desprès van posar-lo en una caixa que contenia hexaflorur de sofre i el globus es mantenia a l'aire.aleshores, ens van explicar que el gas que hi havia era més dens que l'oxigen, per això el globus no queia a terra.
En el següent experiment va sortir primer el Xavi Llaguno, i li van donar un globus ple d'hexaflorur i la veu va sonar més greu. Després va sortir el Mateu Rabell, i li van donar un globus ple d'heli, li van fer respirar, i la veu va sonar més aguda.
Llavors va sortir la Rut Ricart, i l'Óscar Labraña,i els van convidar a una copa d'aigua que després, havien de beure.Aleshores, van agafar gel sec (CO2) i van llençar-lo dins la copa. Van explicar-nos què era i els voluntaris van tastar l'aigua amb el gel sec, que, per cert, tenia un gust espantós.
Seguidament , van sortir la Marta Tauste, la Nuria García i la Marina Roselló,i els hi van donar tres tubs que eren de coure, d'acer i de ferro. Van provar d'enganxar un imà a tots tres tubs i pràcticament, els tubs no atreien l'imà, però el que més s'enganxava era l'acer. Però quan provaven de passar l'imà per dins dels tubs, el que va anar més lent, va ser el de coure.
Després van sortir el Cesc Salom i l'Unai Gonzàlez , i els hi van donar un filferro, i un tros de nitinol, els hi van dir que en pocs segons havien de fer una ''mà''. La mà del Cesc estava força bé però la de l'Unai estava una mica deformada, després les van mullar amb aigua calenta i la que era de nitinol,es va convertir en una mà perfecte, que abans havien construit amb un motlle.
En un experiment més, van sortir la Jana Puiggròs i la Cristina Garcia, van agafar un tros de porexpan i els hi van dir que havien de fer una cursa a veure qui aconseguia posar tota la barra de porexpan dins el vas de precipitats, dins d'un vas hi havia un àcid (acetona) i en l'altre aigua.
Un cop va començar la cursa, la Jana, que tenia el vas de precipitats amb acetona, va ser la que va anar més ràpid, ja que el porexpan es va anar desfent amb l'acetona. Tota la barra es va convertir en una boleta petita, que, amb el temps, s'ha anat fent dura.
En un altre experiment que vam fer,va sortir la Sara Gonzàlez, i va posar en un gerra aigua calenta i gel sec, es va produir un canvi molt brusc de temperatura i va començar a sortir vapor de la gerra.Llavors la Sara va haver de "rentar" la gerra, va posar Fairy dins de la gerra amb el gel sec i va sortir el mateix vapor d'abans però en forma d'escuma.
I a l'últim experiment, no va poder sortir ningú perquè era molt perillós. El monitor es va protegir la cara amb ulleres, les mans amb uns guants i el cos amb un davantal, per no cremar-se amb el nitrogen.Va posar nitrogen en un recipient gruixut, especial per al nitorgen.Ens va ensenyar una rosa i la posar dins del recipient amb el nitrogen i la va congelar, ja que el nitrogen estava a 180ºC sota zero. Quan la va treure la va trencar en trossos molt petits, amb molt poc d'esforç.
Un cop va acabar l'experiment de la rosa,va posar una pastilla de fusta amb un superconductor a dins i el va posar al recipient que contenia el nitrogen. Mentrestant vam congelar un ou amb el nitrogen i semblava un ou ferrat/fregit.un cop l'ou ja estava congelat, va agafar la pastilla de fusta i la va posar en una maqueta amb un circuit format per imants. la pastilla va anar seguint el circuit gràcies al superconductor que portava a dins, però el que més ens va sorprendre es que la pastilla flotava i no tocava a terra.
Ens vam acomiadar del monitor. Van ser uns experiments molt divertits

2n d'Eso se'n va d'excursió al Cosmocaixa de Barcelona.

L' 11 de maig els alumnes de 2n d'ESO van anar al museu Cosmocaixa de Barcelona
on van poder interactuar amb la ciència.
Allà van disposar de 45 minuts abans de realitzar el taller sobre els materials sorprenents i desprès del taller també van disposar de 45 minuts més de visita on van poder observar des de ben a prop les forces de pressions, els efectes de la llum, l'història de l'home i una sala plena de temes especialitzats en màgia, entre d'altres coses espectaculars.
En acabar la visita del Cosmocaixa van anar a dinar al Parc Güell i allà van tenir una bona estona lliure per observar les obres de Gaudí, passejar pels camins del parc, on per cert hi havia molts estrangers.

L'ESPARDENYA

RECEPTA ESPARDENYA:

L'espardenya, és un plat típic de la cuina catalana que consta d'una torrada ben untada amb oli, escalivada per sobre i, si es vol, s'hi pot afegir anxoves. En l'escrit que us presentem, podeu trobar 2 tipus de fer la recepta: a la brasa (al principi) o bé al microones(al final).

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:
-2 pebrots vermells(de mida gran)
-2 albergínies (de mida mitjana)
-2 cebes
-bacallà salat (opcional)
-patates(opcional)
-Una llesca de pa de pagès
-Anxoves (opcional)
ELABORACIÓ:
Es netegen els pebrots i les albergínies; es rosteixen a la brasa. Quan veiem que es comença a socarrimar la pell del pebrot (és a dir, que es comença a posar d'un color negrós), la retirarem de la brasa. Farem el mateix amb l'albergínia. Un cop retirat de la brasa, obrirem les hortalisses i les trossejarem convertint-les amb tires. Per una altra banda, untarem una llesca de pa de pagès amb oli d'oliva, tomàquet madur i un pessic de sal. Al damunt hi posarem l'escalivada feta a la brasa, i, finalment, hi col·locarem anxoves. Si es vol,es pot acompanyar el plat amb patates al caliu i bacallà esqueixat.
A continuació, us explicarem una altra manera de fer l'espardenya per la gent que no disposi de temps o lloc per fer-la a la brasa. Es pot optar per fer-la al microones. És molt més fàcil i ràpida.
Els ingredients són els mateixos.
Agafem el pebrot, l'untem amb oli i l'emboliquem amb paper film. Seguidament, agafem l'albergínia, li fem petits forats amb una forquilla, i l'emboliquem amb paper film. Posem els 2 ingredients esmentats anteriorment al microones durant 20 minuts. Deixem refredar-ho i ho col·loquem una llesca de pa de pagès i.. BON PROFIT!

CAUSES DELS TSUNAMIS

Com ja s'ha esmentat, els terratrèmols són la gran causa dels tsunamis. Perquè un terratrèmol origini un sisme submarí, el fons marí ha de ser mogut abruptament en sentit vertical, de manera que l'oceà és impulsat fora del seu equilibri normal. Quan aquesta immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades. La grandària del tsunami estarà determinat per la magnitud de la deformació vertical del fons marí. No tots els terratrèmols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable (primera condició), que ocorren sota el terra marí (segona condició) i que siguin capaços de deformar (tercera condició). Si bé qualsevol oceà pot experimentar un sisme submarí, és més freqüent que ocorrin en l'oceà Pacífic, les marees són més comunament seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile, Perú i Japó). A més, el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Nasca i Sud-americana, anomenada de subducció ", és a dir, que una placa es va lliscant sota l'altra, fan més propícia la deformitat del fons marí i, per tant, el sorgiment dels sismes submarins.
Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han registrat tsunamis devastadors en els oceans Atlàntic i Índic, així com en el mar Mediterrani. Un gran sisme submarí va acompanyar els terratrèmols de Lisboa el 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico el 1918, i el de Gran Bancs de Canadà en 1929.
Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals.

JOSE MOTA

Jose Sánchez Mota va néixer el 30 de Juny de 1965 a Montiel,a la Cuitat Real .
Conegut com Jose Mota és actor i humorista i membre juntament a Juan Muñoz , del duo humorístic CRUZ Y RALLA entre 1989 i 2007.

Va estudiar a Hermanos Gómez i va ser sempre un alumne molt aplicat . Es va casar amb l'actriu Patrícia Rives al 2006 i va tenir la seva primera filla al 2007.
Jose Mota fa un programa a TVE la hora de Jose Mota , en aquest programa hi fan uns esquetxos com per exemple: blasa, ha fet uns videoclips com womanizer,single ladies , colgando en tus manos...

REUNIÓ INFORMATIVA

El dia 17 de maig a les 19:00h, us convidem a tots i totes a assistir a la xerrada informativa sobre els canvis i les pèrdues en l'entorn familiar i com podem ajudar els nostres fills i filles a superar-ho.
Hi ha diferents canvis que poden alterar la vida dels nostres fills i filles com la separació dels pares, el canvi de ciutat o d'escola i també la pèrdua dels seu animal de companyia o d'algun familiar. En a questes situacions es molt important que els pares i mares sàpiguen com actuar en aquestes situacions.
La xerrada està al càrrec de l'AMPA del nostre institut. Així doncs, esperem que a tots i a totes us interessi molt la xerrada.Us hi esperem!!

3r d'ESO FA UNA EXCURSIÓ ALS MOLINS DE LA FONT TROBADA.

El 22 d'abril els alumnes de 3r d'ESO van fer una excursió als molins de la font trobada. Allà els van ensenyar un molí fariner que funcionava amb la força de l'aigua i els hi van explicar el seu funcionament. També van poder veure la casa on vivia fariner i l'embassament on es dipositava l'aigua, la pedra per moldre el gra per obtenir la farina que aquesta la treien amb una grua de fusta petita per esmolar-la. A part desprès de la visita van realitzar diferentes activitats lúdiques.

Concert Lady GaGa!

A QUI LI AGRADA COM CANTA LADY GAGA? Aneu a comprar les entrades JA, Que s'acaben. Lady GaGa, torna a Barcelona, dimarts, 7 de desembre del 2010.Al Palau Sant Jordi, (Barcelona)
Un cop més, pots gaudir d'un concert de Lady GaGa. Hi ha diferents tipus d'entrades de Lady GaGa a Barcelona disponibles, fixa't quins preus de les entrades de Lady GaGa s'adapten al teu pressupost.

Els preus van desde 50€ a 159.0€

colònies d'estiu!

Si voleu anar de colònies aquest estiu, no dubteu en consultar les pàgines web relacionades per passar-s'ho bé durant aquests 3 mesos! (w1, w2, w3, w4)
Hi ha diferents tipus de colònies: d'anglès , equitació, aquàtiques i mar, mar i muntanya, de muntanya, de música, esportives, teatre, temàtiques, rutes amb bici, camps de treball i viatges a l'estranger.
Ja ho veieu, hi ha colònies per a tots els gustos, ara es la teva! Busca la que més t'agradi, i reserva el teu lloc.
Esperem que la nostra informació us serveixi d'ajuda, per aconseguir passar el vostre millor estiu.

Bulimia

SI ENCARA NO SAPS QUE ES LA BULÍMIA O SI HO SAPS PERÒ NO SAPS MOLT BÉ COM VA EL TEMA,AMB ELS SÍMPTOMES O LES CAUSES AQUI ET PROPORCIONEM UNA MICA MÉS D'INFORMACIÓ.

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un Trastorn de Comportament Alimentari d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això.
La bulímia afecta a persones insegures, i s'obsessionen pel menjar i el pes corporal. Els malalts de bulímia mengen grans quantitats d'aliments en poc temps,després es provoquen vòmits o purgues i hiperactivitat, amb intensos sentiments de culpabilitat.

Causes

El 80% dels casos apareix quan amb dietes d'aprimament sense control professional. També es relaciona l'inici amb la no acceptació dels canvis corporals durant l'adolescència, o amb un increment ràpid de pes, canvis importants en la vida, es sent menys que els demés. Se sap que el 40% de casos comencen a l'estiu.

Símptomes

Alguns dels símptomes de la bulímia nerviosa poden ser l'engreixament o l'aprimament excessiu, desnutrició i atròfia muscular, alteracions de la menstruació en dones, actitud negativa i rebuig del menjar, tristesa, irritabilitat, canvis bruscs de l'humor, problemes familiars i d'estudis, i la negació de la malaltia.