Cosmocaixa i parc Güell 2A-2B

Cosmocaixa i parc Güell 2A-2B
Vam anar al Cosmocaixa, i vam fer un taller; en el primer experiment que vam fer va ser:

La Miriam Pla va sortir de voluntària, li van fer omplir un globus d'aire, després va llençar-lo al terra, i lògicament, el globus va caure a terra.Desprès van posar-lo en una caixa que contenia hexaflorur de sofre i el globus es mantenia a l'aire.aleshores, ens van explicar que el gas que hi havia era més dens que l'oxigen, per això el globus no queia a terra.
En el següent experiment va sortir primer el Xavi Llaguno, i li van donar un globus ple d'hexaflorur i la veu va sonar més greu. Després va sortir el Mateu Rabell, i li van donar un globus ple d'heli, li van fer respirar, i la veu va sonar més aguda.
Llavors va sortir la Rut Ricart, i l'Óscar Labraña,i els van convidar a una copa d'aigua que després, havien de beure.Aleshores, van agafar gel sec (CO2) i van llençar-lo dins la copa. Van explicar-nos què era i els voluntaris van tastar l'aigua amb el gel sec, que, per cert, tenia un gust espantós.
Seguidament , van sortir la Marta Tauste, la Nuria García i la Marina Roselló,i els hi van donar tres tubs que eren de coure, d'acer i de ferro. Van provar d'enganxar un imà a tots tres tubs i pràcticament, els tubs no atreien l'imà, però el que més s'enganxava era l'acer. Però quan provaven de passar l'imà per dins dels tubs, el que va anar més lent, va ser el de coure.
Després van sortir el Cesc Salom i l'Unai Gonzàlez , i els hi van donar un filferro, i un tros de nitinol, els hi van dir que en pocs segons havien de fer una ''mà''. La mà del Cesc estava força bé però la de l'Unai estava una mica deformada, després les van mullar amb aigua calenta i la que era de nitinol,es va convertir en una mà perfecte, que abans havien construit amb un motlle.
En un experiment més, van sortir la Jana Puiggròs i la Cristina Garcia, van agafar un tros de porexpan i els hi van dir que havien de fer una cursa a veure qui aconseguia posar tota la barra de porexpan dins el vas de precipitats, dins d'un vas hi havia un àcid (acetona) i en l'altre aigua.
Un cop va començar la cursa, la Jana, que tenia el vas de precipitats amb acetona, va ser la que va anar més ràpid, ja que el porexpan es va anar desfent amb l'acetona. Tota la barra es va convertir en una boleta petita, que, amb el temps, s'ha anat fent dura.
En un altre experiment que vam fer,va sortir la Sara Gonzàlez, i va posar en un gerra aigua calenta i gel sec, es va produir un canvi molt brusc de temperatura i va començar a sortir vapor de la gerra.Llavors la Sara va haver de "rentar" la gerra, va posar Fairy dins de la gerra amb el gel sec i va sortir el mateix vapor d'abans però en forma d'escuma.
I a l'últim experiment, no va poder sortir ningú perquè era molt perillós. El monitor es va protegir la cara amb ulleres, les mans amb uns guants i el cos amb un davantal, per no cremar-se amb el nitrogen.Va posar nitrogen en un recipient gruixut, especial per al nitorgen.Ens va ensenyar una rosa i la posar dins del recipient amb el nitrogen i la va congelar, ja que el nitrogen estava a 180ºC sota zero. Quan la va treure la va trencar en trossos molt petits, amb molt poc d'esforç.
Un cop va acabar l'experiment de la rosa,va posar una pastilla de fusta amb un superconductor a dins i el va posar al recipient que contenia el nitrogen. Mentrestant vam congelar un ou amb el nitrogen i semblava un ou ferrat/fregit.un cop l'ou ja estava congelat, va agafar la pastilla de fusta i la va posar en una maqueta amb un circuit format per imants. la pastilla va anar seguint el circuit gràcies al superconductor que portava a dins, però el que més ens va sorprendre es que la pastilla flotava i no tocava a terra.
Ens vam acomiadar del monitor. Van ser uns experiments molt divertits