FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ

Francesc Masia i Llussà nascut a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre de 1859 va ser militar, polític i president de la Generalitat de Catalunya.
Va ingressar a l' exercit Espanyol quan tenia 16 anys on va arribar a ser tinent-coronel.
Es va presentar com a diputat de Solidaritat Catalana el 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques on en va sortir guanyador.
El 1923, amb la dictadura de Primo de Ribera, Macià s'hi va oposar. Així que, el 1925, Macià va demanar ajuda a Moscou per alliberar-los de la dictadura, com a Catalunya independent. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, li respongué ”només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid. Desprès de tenses converses amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Owler es va arribar a l'acord que el consell format de Barcelona, actuï com a govern de la Generalitat de Catalunya.
El govern català tenia com a objectiu la redacció d'un estatut d'autonomia. Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931. A les primeres eleccions, desprès de l'aprovació de l'estatut, va ser elegit President i va formar el primer govern de la Generalitat estatuària