Premis de SANT JORDI 2010

Concurs artístic-literari a la SES

El passat divendres 23 d'abril vam celebrar la diada de sant jordi a la SES. Es van fer varis concursos, aqui teniu els guanyadors:
LA CATEGORIA DE POESIA
1r cicle: Oda al safareig escrita per Valentí (Mariona Costa)
2n cicle: Seguir adelante per Ni rosas ni juguetes (Mishale Sans)
LA CATEGORIA DE PROSA
1r cicle: sense títol de Samy (Cèlia Gonzàlez)
El premi de 2n cicle ha quedat desert
MILLOR OBRA EN LLENGUA ESTRANGERA
Princess of the Sea by La Mosquetera (Marloes Zanen)
LA MILLOR ENTREVISTA
Entrevista a Joan Valls per Sullivan (Xavier Llaguno)
El MILLOR CAL·LIGRAMA CORRESPON :
a El meu Hamster (Guiomar Batet)
LA MILLOR FOTOGRAFÍA:
1r cicle: Aixeta de Sang de Aine Diez (Aleth Martí)
2n cicle: Destrucció de Half (Clara Fanglo)

1 DE MAIG EL DIA DELS TREBALLADORS

Aquest dissabte es el dia internacional dels treballadors, el primer dia de maig i es fa una festa reivindicativa.

En aquesta festa tots els treballadors lluiten per els seus drets. Aquesta celebració fou establerta al congrés obrer la societat de París el 1889.En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Actualment als Països Catalans, el Primer de Maig és celebrat amb diverses manifestacions pels carrers de Barcelona.

Tambor d'ametlla
També mallorquí. És quasi igual que el torró d'Alacant.
Ingredients:
300 grams d'ametlles crues, 450 grams de sucre, un raig-et de cafè, una mica de mantega, aigua i mitja llimona.
Preparació:
S'escalden les ametlles en una cassola amb aigua bullint, es treuen i es pelen. Després, es posen en una cassola, a poc foc, amb el sucre i es remena amb una espàtula de fusta. Quan el sucre sigui fos, s'hi tira un raig-et de cafè, es remena bé i s'apaga el foc així que comenci a agafar color. Es frega el taulell amb un tros de mantega i s'aboca la cassola al damunt. S'escampa, formant una capa prima, empenyent la massa amb la mitja llimona. Abans no es refredi, es talla a quadres, perquè un cop fred no es talla bé.

Entrevista

.
Aquest es un treball que va proposar la professora de castellà Montserrat Fustè.
Aquest está fet per la alumna Paola Reyes Gonzalez de 2ºA el seu avi.


1-¿Cómo te llamas?
-Antonio

2-¿Cuántos años tienes?
-Tengo 60 años.

3-¿de donde eres? Soy de un pueblo de Albacete, llamado Hellín, aunque cuando tenía 5 años mis padres vinieron a Barcelona.

4-¿a qué te has dedicado durante tu vida?
-a los 17 años un tío mío me dio la oportunidad de trabajar en la construcción.

5-¿Cuál es tu oficio dentro del gremio de la construcción?
-encofrador, qué es hacer la estructura de un edificio, casa parking…., y gruista, que me saque el carnet en Madrid a los 31 años.

6-¿es duro este trabajo?
Mucho, sé pasa mucho frio y mucho calor, es uno de los trabajos con más riesgos.

7-¿ha perjudicado en algo este oficio a tu familia?
Si, había temporadas que tenía que trabajar fuera de Barcelona, y solo veía a mi mujer e hijas los fines de semana. También cuando trabajaba hasta tarde como antes no habían móviles mi mujer se preocupaba por si había pasado algo.

8-¿ha beneficiado en algo este oficio a tu familia?
Bueno, no compensa mucho pero si el dinero que he llagado a ganar hasta poco antes de llegar la crisis.

9-¿Qué es lo más importante que has edificado?
2 cosas: estuve en una empresa que hizo desde el principio el Túnel del Cadi, esta obra duro 3 años, otra edificación importante fue: uno de los hoteles más importantes de las pistas de esquí de Boi Taull.

10-¿cuéntame algo peligroso que te marcase en tu vida, este oficio?
Realizando las obras del Túnel del Cadi, unos especialistas tenían que poner dinamita en las montañas para que pudiésemos hacer el túnel dentro de las montañas, con hormigón y vigas. cuando llevábamos algún kilometro ya dentro ,esto sucedía en el trabajo realizado durante meses ,no en un solo día ,cuando los operarios ponían dinamita ,como estaban lejos nuestro nosotros seguíamos con nuestro trabajo dentro del túnel ,lo único que llevábamos eran unos sensores dentro de la oreja que nos pitaba y teníamos que salir ,poco antes de que explotase la dinamita .a mi cuñado Jaime ,el tío de tu madre ,por algún fallo el sensor no le pito como éramos muchos trabajando nadie nos dimos cuenta, y en la explosión el estaba dentro ,se lo tuvieron que llevar en helicóptero y estuvo 10 meses en coma y al volver en si con ayuda de toda la familia fue recordando poco apoco quien era ya que no se acordaba de nada. Él lleva una placa dentro de la cabeza .después de este accidente decidí marcharme de allí, aunque ganase mucho dinero, mi mujer y yo éramos muy jóvenes y mis hijas tenían 1 y 9 años.

11-¿Qué hiciste después de esto?
Pues, uno de los encargados del otro trabajo ,me ofreció la oportunidad de asociarme con él, ya que le habían ofrecido hacer, uno de los hoteles de las pistas de Boi Taull, y sin nadie aun haber empezado ese complejo de esquí, nos fuimos para allí. Contratemos para empezar 20 trabajadores y como todo iba bien lleguemos hasta los 70 trabajadores. No solo nosotros ganemos dinero sino que en el pueblo de abajo Taull, los dos hoteles que habían los llenemos durante 5 años, cuándo voy soy como de la familia para ellos.

12-¿Cuándo veías a tu mujer e hijas?
Ellas venían todos los fines de semana, y como mi mujer no trabajaba cuando tenían vacaciones en el colegio las nenas, venían durante ese tiempo, nos hospedábamos en una casita rural de Taull. Ese tiempo fue muy bonito, lo recordamos con mucha alegría.

13-¿Cuándo dejaste de trabajar por tu cuenta?
Cuando nos dimos cuenta que el trabajo iba aflojando y cada vez se pagaban más impuestos.
14-¿Qué hiciste?
-Trabajar para una empresa, dragados, donde ya Yolanda mi hija, llevaba tiempo saliendo con tu padre miguel, y le propuse con 19 años que si quería probar este oficio. Me dijo que si, y llego a ser oficial de 1ª y gruista. Hasta los 37 años.

15-¿Por qué hasta esa edad?
-Porque jugando al futbol, hace 2 años, tuvo una lesión muy importante, la operación reconstruyendo la rodilla, y un tribunal le prohibió desarrollar su trabajo.

16-¿Te pasó algo importante con mi padre en el trabajo?
-Sí, a los 3 años más o menos, se engancho el dedo con una polea de una grúa, y se destrozó por la mitad.

17-¿Qué decía mi padre de este oficio tan arriesgado?
-No, le gustaba mucho, cuando tu hermana Sara tenía una semana de vida, tu padre se calló, desde un 3ª piso, por el hueco que estábamos haciendo del ascensor.

18-¿Qué le paso?
-Suerte que abajo había material de porlan y cemento en sacos de los paletas y cayó allí, aunque se rompió varias costillas y la pierna.

19-¿Estabais asustados?
-Sí, cuando fuimos a recogerle, solo decía: Me he destrozado por dentro, y se desmayó. Fue muy duro, para mi explicárselo a tu madre y abuela. Y hasta que Sara, tu hermana no tenía 2 meses, no la pudo coger en brazos.

20-¿Qué haces ahora?
-Debido a la crisis, la empresa en la que estaba trabajando cerró, y con la edad que tengo es difícil encontrar trabajo, así que estoy en paro de aquí a un tiempo me jubilaré y a disfrutar de la casa que me he comprado cerca de ti.

DIADA DE SANT JORDI A LA SES!

De 8:00 a 10:00, o sigui, les dues primeres classes, es farà classe normal, com sempre. Durant aquestes dues hores, els conserges passaran a donar tiquets per a esmorzar a tots els alumnes.
A continuació, tindrem una hora de pati, de 10:00 a11:00, durant el pati, hi haurà un esmorzar gratuït per a cada alumne(organitzat per l'AMPA), i també parades de roses i llibres, els diners dels quals aniran destinats per al viatge de fi de curs dels alumnes de 4rt (Praga).
Quan s'acabi el pati, farem una hora i mitja de tallers
(de 11:00-12:30), els quals hauran sigut triats pels alumnes durant la setmana anterior.
Un cop finalitzat els tallers, es faran els lliuraments de premis dels concursos de l'institut.Entre entrega i entrega, hi hauran petites actuacions musicals del tema escollit d'aquest any: "el pas del temps" i "racons oblidats".

GELAT DE VAINILLA

Com que ja esta arribant l'estiu i el calor, aquí us donem una recepte de gelat de vainilla boníssim!

INGREDIENTS:
- 1/2 l de llet
- 30 g de maizena
- 100 g de sucre
- 30 g de mantega
- 1 cullerada (petita) d'essència de vainilla
- 4 clares d'ou
- 40 g de sucre ( per muntar les clares)

ELABORACIÓ:
En una mica de llet freda desfem la maizena, afegim la resta de llet i posem al foc, incorporem la mantega, el sucre i la vainilla i deixem fins que bulli, remenem tota l'estona amb una cullera de fusta. Deixem refredar tapat a la nevera.
Muntem les clares a punt de neu, a mig muntar hi afegim els 40 g de sucre i acabem de muntar-les.
Quan ja tenim la barreja de la nevera ben freda, remenem bé i hi anem afegint les clares muntades, amb moviments de baix a dalt, amb espàtula, per què no perdi volum.
Deixem al congelador. Al cap d'una hora aproximadament remenem bé i tornem a deixar al congelador.
El deixem a temperatura ambient una estona abans de servir.
Queda ben cremós!

Nova pista

El passat dia 23 de Febrer es va inaugurar per fi la pista de la ses,els alumnes estan molt satisfets per la nova pista. L'ampliació del pati consta d'un petit camp de futbol on hi ha unes grades;hi ha uns torneigs que es juguen els dimecres i els divendres però els dies restants a les hores del pati i menjador pot jugar qui vulgui,pràcticament juguen tots els alumnes de la ses,tenen diferents equips; equips de noies i equips de nois, a vegades es barregen i fan nous equips, a la pista de volei no hi han torneigs i qui vol jugar juga a les hores del pati i menjador.

Puigcerdà

Abans de setmana santa els alumnes de 2n d' eso van anar de colònies a Puigcerdà. Només arribar a la Seu d'Urgell van esmorzar i després van anar a fer ràfting al canal de la Seu. Aleshores van dinar al mateix lloc on havien esmorzat. Després van anar a l' alberg on es van instal·lar a les habitacions. Un cop fet això van anar a fer patinatge sobre gel. El dia següent van anar a fer raquetes, i van anar a dinar a l'alberg, després per la tarda.
A la nit anaren a sopar i ferent la cursa d'orientació nocturna,i a les 12 tothom a ''dormir''. Al dia següent pel mati van fer llocs d'orientació: llançament en arc, curses de sacs,les van donar un objectes, i se'ls havien d' aprendre i després els hi feien preguntes, sobre de quin color era un objecte, de que marca era l'altre objecte...Per la tarda anaren a explorar la muntanya i entraren a una cova. La cova es deia ''cova d' annes''. Després D' això a la nit ferent discoteca amb tota la gent que hi havia allà. El dia següent i per acabar anaren a fer hípica i a muntar a cavall i després van anar a dinar i marxaren cap a Vallbona D' Anoia. La veritat es que s'ho van passar molt bé

Entrevista a Carme Castelló

Aquí teniu l'entrevista a un testimoni del passat terratrèmol a Chile.

On estaves quan hi va haver el terratrèmol?
Estava de viatge a Xile amb la meva germana. Aquella nit estava en una onzena planta d’un hotel de Santiago de Xile, la capital.

Quan va durar el terratrèmol?
Aproximadament 3 minuts i mig.

Saps de quants graus era?
Si, de 8,8 en l’escala de Richter, bastant potent.

Què es nota durant un terratrèmol?
El que notes, sobretot es molt soroll, un soroll estrany i la gent explicava que el carrer feia com onades, però a l’habitació notàvem una vibració constant del terra i molt soroll. La primera sensació, el primer que em vaig pensar era que feia molt vent perquè les finestres vibraven molt, em pensava que era un huracà. Però llavors vaig pensar que en una ventada poden vibrar les Finestres però les parets no se’n van d’un cantó a l’altre, com si l’edifici es gronxés. Em pensava que havien tirat una bomba al costat o que hi havia hagut una explosió a l’edifici.

Després t’expliquen que ha sigut un terratrèmol que ha passat la moguda més forta i que n’hi haurà més però més suaus, després n’hi van haver cada dia, fins que les plaques tectòniques no es van posar bé del tot, però realment ja no van ser tan fortes.

Llavors ens va quedar el neguit de si podríem tornar el dia previst ja que els aeroports també havien estat afectats i estaven tancats.

Què va ser el primer que vas fer quan vas veure que era un terratrèmol?
Al principi, no sabíem ben bé que era un terratrèmol, i el que vam fer va ser esperar que passés tota la moguda i després, quan vam baixar a la planta baixa, algú ens va dir que era un terratrèmol, i, d’alguna manera ens vam tranquilitzar perquè almenys ja sabíem el que passava, abans teníem l’incertesa de no saber què era.

Quines sensacions vas tenir?
De por i de inseguretat, de no saber què passava.

Com creus que està ara el país?
Suposo que ara s’està normalitzant. El que és la capital, Santiago de Xile, no es va veure destrossat pel terratrèmol, almenys la part més moderna estava bé. Ara, on hi va haver l’epicentre, a Concepción, si que hi va haver més destroces perquè els edificis no estaven construïts amb mesures antisísmiques, es van ensorrar i és on hi va haver més víctimes. En aquesta zona hi haurà més feina de reconstrucció per posar-ho tot al seu lloc. A la resta del país, ara crec que tot funciona normal.

Alguna vegada havies viscut una experiència tan impactant?
No, tan impactant, no, i espero no tornar-la a passar.

T’ha servit s’alguna cosa aquesta experiència?
M’ha servit, potser, per donar-me conte de fins a quin punt les persones podem suportar aquestes coses, aquests fenòmens, perquè la veritat és que fins que no ho passes no t’adones que som més forts que no ens pensem. Aguantem molt més que no ens pensem.

Si es repetís aquest fet, sabries com afrontar-lo millor?
jo crec que la por la tindria igual, però potser sabria què estaria passant i ho sabria reconèixer més fàcilment.

Com van reaccionar els que estaven al teu voltant?
Més o menys, tots vam reaccionar igual, amb por, amb incertesa, amb angoixa, sense saber què estava passant, què passaria, si es tornaria a repetir. Jo estava amb la meva germana, intentàvem tranquilitzar-nos l’una a l’altra, pensant que ja passaria i que ens vindrien a recollir.

Ens vols explicar alguna altra cosa que et sembli interessant?
la reflexió que vaig fer quan tot ja havia passat, és que tenim molta sort d’haver nascut i de viure en un país en que aquests fenòmens no passin, potser en passaran d’altres, Però aquests, que són naturals, no els vivim i donar gràcies que hem tingut aquesta sort, ens ha tocat aquesta bona loteria de poder viure en un país en que estem tranquils en aquest aspecte, perquè aquí anem a peu pla i estem segurs i això allà no ho tenen. Es una experiència que no desitjo que la passi ningú i jo espero no tornar-la a passar. Però crec que fins que no passem coses com aquesta no ens adonem de la sort que tenim.

Concurs artístic-literari a la SES

Farem un concurs artístic-literari on podran optar tots els estudiants de la Ses,hi hauran dues categories:
Alumnes de 1er i 2on d'ESO i els alumnes de 3er i 4rt d'ESO, hi hauran premis en les modalitats següents:
-Poesia en Català o castellà
-Prosa en Català o castellà
-Poesia i prosa en anglès o francès
-Entrevista en qualsevol de les quatre llengües:Català ,castellà,anglès o francès(modalitats reservada als alumnes de 3er i 4rt d'ESO)

També hi haurà concurs de fotografia:
la temàtica del concurs es el "pas del temps" o "racons oblidats".

La data màxima d'entrega serà el dilluns 16 d'abril. El nom de l'autor figurarà en una plica a part. Els treballs aniran signats amb pseudònim.

S'entregarà a consergeria,podrà lliurar còpia digital a santjordisesvallbona@gmail.com .


Esperem que el disfruteu.
Gràcies.

Bullying

Bullying

El bullying és qualsevol forma de maltractament psicològic, físic o verbal produït entre escolars al llarg d'un temps determinat. Normalment, tant les víctimes com els agressors, solen estar en l'etapa de l'adolescència (12-16 anys). El percentatge de víctimes, és lleugerament major en les noies.
Aquest tipus de violència, té com a finalitat intimidar a la víctima produint-li un abús de poder. L'agressor és considerat més fort que la víctima. En casos extrems, la víctima pot arribar al suïcidi.

·QUÈ FER EN UNA SITUACIÓ DE BULLYING·
-Si et trobes en una situació de bullying, o sigui, que algun company o companya et maltracta (psicològicament o físicament) el primer que has de fer és dir-li a algú amb qui tinguis molta confiança. Com que en la majoria de casos succeeix en les escoles, instituts, etc. el més recomanable es dir-li a un professor, o bé al psicòleg del centre.
No esperis fins que el nivell del dolor t'hagi causat molta por o malestar. Actua quan sentis que s' están passant amb tu, cada vegada son més persones les que et maltracten o ho fan amb més freqüència o intensitat.
Decideix a qui vols explicar-li el teu problema. Busca un moment tranquil en el que puguis parlar amb sinceritat per expressar el que et pasa. L' hi has d'explicar tot (el que pasa, el que sents, els teus desitjos i sobretot demanar-li ajuda.
Demana-li que sigui discret i que no ho vagi explicant a qualsevol, també li has de demanar que t'ajudi a fer un pla per aturar al mal tractador.
Pensa que, en realitat, gairebé tothom pensa que no està bé que un company pateixi per la agressió d'un altre i que tindràs més ajudes de les que et penses.
-SI CONEIXES ALGÚ QUE PATEIX BULLYING, AJUDA'L.

Setmana Santa

La Setmana Santa és una festa d'origen religiós que serveix per celebrar que Jesús va morir i, al cap de 3 dies, va ressuscitar.
Durant tots aquests anys sempre hi ha hagut un conillet de pasqua que amaga els ous de xocolata, els nens més petits han de buscar-los i així, poder menjar-se els ous.
Tot això dels ous de pasqua es una tradició germànica, o sigui, del nord d'Europa.

LA MONA DE PASQUA

INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC
-6 ous
-250 g farina
-250 g sucre
-1cullerada de llevat

INGREDIENTS PER A LA GUARNICIÓ

-Crema de cacau per untar (nocilla)
-Melmelada de préssec/maduixa
-Fruita confitada: cireres, taronja, raïm...(també s'hi pot posar fruita fresca com plàtans, maduixes, kiwis...)
-Figures de xocolata


PROCEDIMENT PER FER EL PA DE PESSIC:
Es separen les clares dels rovells d'ou. Es col·loquen en un bol i s'hi afegeix el sucre. Es remena fins que es forma un massa ben fina.
En un altre bol es posen les clares i es munten a punt de neu.
Ara, al bol dels rovells hi afegim les clares i ho remenem a poc a poc.
Seguidament hi afegim la farina i ho barregem tot suaument.
Agafem una plata rodona untada de mantega i tirem tota la pasta anterior,i la col.loquem al forn a 160 graus durant 25 minuts.

PROCEDIMENT PER FER EL GUARNIMENT:
Tallem el pa de pessic pel mig (horitzontalment) i hi posem la melmelada de préssec ben escampada en el seu interior.
Pel damunt i pels laterals ho untem amb crema de cacau.

Si es vol, també s'hi pot posar fruita confitada(o si no fruita fresca)

També s'hi poden afegir ametlles pel voltant del pa de pessic i la fruita a sobre, fent alguna forma (flors...)
Per acabar hi col·loquem la figura de xocolata i les plomes de colors.